En una època on tenim tota la ciència i la tecnología disponible la fertilitat del sòl ha esdevingut una qüestió mental!!!
La fertilitat dels sòl ha estat un tema recorrent durant en tota la història de la agricultura.
Però que és realmente la fertilitat del sòl? podríem parlar de la teoría de l’humus, la teoria dels minerals, la teoria dels macronutrients, els principis de les 3 R, etc.
Aquestes són algunes de les aproximacions que s’han fet al llarg del temps sobre la fertilitat del sòl.
Començant per la teoria de l’humus, que argumentava que aquest és la clau de la fertilitat del sòl i la nutrició de les plantes. No esta molt clar qui es l’autor d’aquesta teoria pero el que si que podem dir es que es de les primeres aproximacions científiques al tema de la fertilitat del sol basada en la observació i les pràctiques tradicionals dels agricultors.
Posteriorment durant la revolució verda es va establir la teoria dels minerals que ignorava el paper de la matèria orgànica en el procés de nutrició de les plantes per passar a donar importància exclusivament als elements minerals que contenia el sòl i que experimentalment en el laboratori s’havia vist que era el que les plantes assimilen per créixer.
Derivades d’aquestes observacions el químic alemany Justus von Liebig va establir la llei del mínim a partir de la qual el factor limitant per el creixement de les plantes és el que esta en menor proporció en el sòl i les plantes consumeixen més el que va derivar en la teoria dels macronutrients N-P-K
Amb el temps al veure els efectes devastadors de l’agricultura industrial i la falta d’una visió sistèmica diversos autors han buscat nove formes de treballar amb la fertilitat del sol basat en pràctiques tradicionals i en els processos de l’ecosistema, però no ha estat fins el segle XXI que s’ha començat a donar la importància cabdal als organismes vius del sòl i com ajuden a les plantes a aconseguir els nutrients necessaris per desenvolupar-se.
Després d’aquesta contextualització històrica sembla que avui dia ja sabem tot el que fa falta per tenir un sol fèrtil on les plantes prosperin fàcilment, que sigui capaç de fixar carboni, tingui una bona estructura amb una correcta permeabilitat i alhora retenció d’aigua, que eviti la lixiviació de nutrients i que al mateix temps aquests estiguin disponibles per les plantes, etc. etc. etc…
Malgrat tot, perquè no és aquesta la situació? perquè el major repte que enfrontem els essers humans es la degradació de les terres de cultiu i en última instància la desertificació. Com va escriure François-René de Chateaubrianddiu <<Els boscos precedeixen la civilització i els deserts la segueixen>>
Avui dia parlem de drons en agricultura, agricultura 3.0, agricultura de precisió… però en la majoria dels casos es segueix apostant per fer créixer plantes al desert el que porta a la desertificació!!
Com heu pogut veure a les imatges de l’inici de l’article, la fertilitat del sòl ha esdevingut una qüestió mental!! On partint de les mateixes característiques ambientals i físiques del sòl la persona que ostenta la gestió transitoria del territori pot decidir dur a terme unes pràctiques o unes altres amb uns resultats diametralment oposats!!!
Quin és el vostre cas? Us agradaria tenir una terra més fèrtil? A Caliptra oferim assessorament integral per transitar cap a una agricultura de baixos insums treballant en un sòl fèrtil i ple de vida. Contacta amb nosaltres.
Caliptra 
